JA ARRIBA EL NADAL
No
és nou que hi ha molta gent que opina que el Nadal és una estratègia que
impulsa el consumisme. Per a la majoria d’infants de la nostra societat, el
Nadal és una època màgica, plena d’il·lusió, imaginació, creativitat,
inquietuds... i regals: molts presents materials, voluminosos i d’un cost molt
elevat. Però aquest tema el comentaré a posterior.
D’altra
banda, per a la societat adulta el Nadal es transforma en dues setmanes
estressants, organitzant àpats familiars, fent compres i gastant molts diners “per
un cop a l’any que ens trobem...”. I jo em pregunto, com passem de la il·lusió
a l’esgotament
físic i emocional? Serà que tot ho fem tant gran que ens acabem les piles, les
energies, les il·lusions... i tot de sobte passem de ser éssers amb capacitat
de creure en tot a ser animals racials amb zero creativitat... quina tristesa!
Espero no passar mai a aquest estat, i seguir creient en la màgia de les
situacions diverses que ens proposa la vida.
I aquí és
on m’agradaria fer una reflexió sobre els regals que fem. Existeix una
quantitat correcte de quants regals són necessaris per fer feliç a un infant? I
a un adult? Hi ha regals de qualitat? L’altre dia parlava amb un grup d’amigues,
algunes d’elles mares, altres tietes, alguna àvia; i totes elles tenien el
mateix dilema per aquestes èpoques: què regalarien al seus fills, nebots, néts?
Però el més complicat és que quan tens uns principis, i com a família no vols
que els teus infants rebin molt regals, perquè no vols que siguin materialistes
ni consumistes, com convences al teu entorn? Ja que ens han acostumat a que
quant més millor: més regals, més grans, més sorollosos... i aquí és on jo vull
oferir una opció alternativa de regals de qualitat, aquells que més que el
valor econòmic el que tenen és molt valor sentimental i emocional.
Per exemple,
el temps, les excursions en família, les joguines fetes a mà (amb fusta o amb teles),
els viatges, les joguines heretades de generació a generació. Per sobretot,
pensant a qui va destinat aquesta joguina, ja que és habitual veure un infant
inundat de joguines, obrint paquets i llençant paper d’embolicar. I això no és
el que els nens i nenes realment necessiten, perquè amb una o dues joguines de
qualitat tenen suficient. I és que una joguina de qualitat es podria definir
per aquella que té un valor sentimental i que li dona a l’infant la
possibilitat de jugar de diverses maneres.
Així que
intentem reflexionar abans de comprar tot allò que trobem a les botigues les
properes setmanes i pensem en els nostres valors, que és el més important.
Terrassa, 5 de desembre de 2016
Elisabeth Arpal Salvador
suportsocialnatacio@clubnatacioterrassa.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada